Darrera de l'hotel i ha un mercat de carrer que té un clar aire de basar àrab, però encara no són les nou i tot just comencen a obrir les primeres tendes. Estem a ple centre i es nota ràpidament amb l'arquitectura que ens envolta. Edificis neoclàssics, que tendeixen a una sobre actuació, una reivindicació de capitalitat, i que és tret comú de diferents èpoques: Els de més de cent anys, els mastodòntics d'època "soviètica" i també els que es veuen més nous.
 |
| Una relíquia, que encara funciona. |
 |
| Vista del mercat al carrer, amb prou feines obrien a aquella hora |
 |
| Darrera l'hotel, la ciutat vella, davant la institucional. |
Hi ha també profusió d'estàtues i monuments al·legòrics. També de diferents èpoques i tendències, d'exaltació dels herois contra els turcs, del govern comunista, etc.
L'urbanització és radial, tot dirigit a una gran plaça amb figura eqüestre (eqüestre lo que cueste, que deien Les Luthiers) de l'heroi nacional.
 |
| El museu, neoclàssic, a la vora del riu. |
 |
L'heroi nacional, on conflueixen tots els carrers principals, òbviament tot el mapa és radial cap aquest punt, pot tenir com uns 6 pisos d'alçada.Té el seu encant, però, tot i que en part el deu a molt naïfissme, i en part a un cert vull i no puc. Aquí coneixem la majoria de les marques de les tendres grans, que contrasten amb el mercat o petits detalls com una parada de llibre vell… |
 |
| Una parada de llibre vell. I és oberta! de fet la noia que la porta, és al darrera i continua apilant llibres sobre llibres fins l'alçada que li arriben els braços. Estic temptat de demanar-li un llibre de la base d'alguna pila, però encara no estic prou avesat a l'alfabet ciríl·lic com per llegir-ne el títol, llàstima! |
Arribem a un gran passeig, on hi ha encara més escultures. Totes però hiperrealistes i al·legòriques, poca cosa que porti a pensar en l'art com a concepte. Àligues i cavallers daurats, grans líders, etc. Ens aturem a analitzar-ne una.
 |
| Exemple d'escultura… ben naïf, no em direu… Marbre, daurats, àngels cavalls i l'home perfecte que du la flama del poble. |
 |
| Afegeix la llegenda |
Al pedestal, i de dreta a esquerra: militars saludant marcialment al líder mentre els passa revista, L'església ortodoxa, a un idíl·lic entorn de muntanya, el nom del líder envoltat de victoriosos llorers i finalment, avui que som 8 de març, les dues primeres dones que veiem a l'estàtua.
Si, una dona del poble, amb mocador al cap típics de la pagesia, que gentilment ofereix un ram de flors al líder, mentre aquest somriu majestàticament, mentre manté la mirada en l'infinit, atalaiant els perills dels pèrfids enemics de la revolució…
Tot molt hiperrealista, però m'hi falta una cosa, no sé ben bé, potser una cueta?
M'aturo uns segons. No sé que em ronda pel cap, però em ve algun record d'alguna cosa vista aquest matí i no sé eben bé el què… Deixa'm pensar… No, noi, no hi caic!
 |
| Doncs si, avui 8 de març de 2016 (heu llegit bé, 2016) aquest és un dels dos cartells de Podemos per a celebrar l'efemèride. L'altre porta la cara de l'Herrejon… |
Au, ja paro de divagar i seguim amb el relat del viatge.
Acabat el passeig, preguntem a la recepcionista què podem visitar anant cap a Grècia i ens recomana una zona vinícola a tocar de la frontera.
 |
| Paisatges de Macedònia |
Agafem el cotxe i creuem
Macedònia en un dia bastant solejat, que ens permet de gaudir el paisatge. Al
poble indicat, sortim de l’autovia i comencem a voltar, fins que trobem una
bodega. En arribar-hi veiem que també és restaurant.
– Que podem
menjar?
– Ui, és
que avui només fem un menú especial i és sota reserva, espereu que ho pregunto…
– Ah,
esperem…
– Sí, podeu
menjar el menú si voleu.
Pugem a dalt i ens posen a
un menjador on només hi ha dones, es veu que el 8 de març és dia festiu i les
dones solen sortir a menjar sense els homes, sóc l’únic al local que no sóc
cuiner, cambrer o music.
 |
| La banda… |
 |
| El jardí on fem el cafè |
 |
| Veieu com no hem inventat la sardana? |
El menjar, molt bé, i el
vi millor encara (és un celler, de fet), tot amenitzat amb una orquestra tipus
Kosturica, però més lent, ràpidament diferents grups de dones es posen a ballar
(una cosa bastant semblant a una sardana, en rotllana i taló punta, vaja, no
hem inventat res! Ha estat una bona troballa.
 |
| Amanida |
 |
| Pollastre farcit |
 |
| Potres de xocolata, un parell de copes de vi bo i cafè a 10€ per barba |
Després del cafè al jardí,
reprenem cotxe. Som a 40 km de Grècia i entrarem per Idomeni, la que fa un mes
que surt a totes les noticies.
Per dissimular, enlloc de
la càmera de fotos, posem el mòbil (que portem de navegador) a filmar per tenir
un document del que tinguem al costat. Torna a ploure, però no massa fort.
Cap problema per passar la
frontera, només un parell de preguntes d’on anem. A la banda grega es veu cues
de camions, segurament per revisar que no duguin immigrants. Un parell de
kilòmetres cap a dins de Grècia veiem refugiats anant d’una banda a l’altre i
un parell de petits campaments improvisats en estacions de servei que han
tancat, almenys aquí tenen les tendes plantades sobre asfalt i no sobre
l’abundant fang.
El primer campament pot
tenir unes 70 tendes i són de tot tipus, bàsicament iglús de diferents colors i
mides. Al segon, més gran, les tendes son de l’ACNUR i es veu més organitzat.
Cap d’ells està encerclat i de fet veiem bastanta gent caminant pel voral d’un
cantó cap a l’altre.
Quan parem per mirar el
que hem gravat, però, veiem que no hem premut bé el botó i no tenim res
gravat… som un reporters de pacotilla!
Passats aquests camps no
en veiem més. La majoria no estan a l’autopista, sinó al costat de la ciutat.
Ja fosqueja i ens queda un
tirada fins a Tessalònica, on hem de buscar allotjament. Pararem un parell de
nits, per descansar de kilòmetres i pluja.
A la ciutat, la circulació
és un autèntic caos. L’apartament és al centre i per tot arreu hi ha cotxes
aparcats, abundantment en segona, tercera i quarta fila, per sort (molta sort)
trobem un lloc on mig encabir el cotxe al costat de la casa que hem llogat. La
llogatera, molt simpàtica, ens dona els consells pertinent del pis i la ciutat
i després d’anar a comprar i cuinar-nos el sopar caiem rendits al llit.
Que bé que us ho passeu!!! Jo ja estava esperant el vídeo!!!Petons.
ResponEliminaElisenda
No, no jugaré a endivinar segur que no encertaria, i prou feina tinc per acaparar tota l'informació que vaig rebent!! I si, m'he quedat amb les ganes de veure el video, però si tanco els ulls i recordo les teves explicacions tinc la sensació de veure'l
ResponEliminaQuants detalls! Molt interessant!
ResponEliminaQuants detalls! Molt interessant!
ResponElimina