Al matí ens preparem d'hora i anem cap a la zona del monestirs de Meteora, a uns escassos 30 km d'on hem dormit.
De moment la pluja ens respecte i podem visitar bé tota la zona, amb pocs turistes badocs com nosaltres.
 |
| Muntanyes que envolten Meteora, i la plana del riu Peneu. |
Estem a una zona de muntanya, on hi ha una zona peculiar que és Meteora, per entendre'ns un Montserrat a la grega. Una formació aïllada de sediments marins, de roques sedimentàries de diferent duresa, que ha fet que s'han anat erosionant, deixant uns perfils similars al de casa nostra. A més a més bona part de la roca és de tipus montserratí (és el nom tècnic de la roca sedimentària amb gran varietat de mides diferents, incloent-hi bolots de riu. Hem estat al Karst i anirem a Creta, que donen nom a roques freqüents a Catalunya, però aquí els hem donat el nom nosaltres, bé de fet un geòleg alemany, però, vaja…a ells, també), hi ha abundants coves que varen ser ocupades per ermitans i de resultes s'hi ha anat fent diferents monestirs ortodoxes. També hi ha escaladors, vegetació mediterrània, venen espelmes i tendes de souvenirs, lo dit, un Montserrat qualsevol…
 |
| Els paisatges són espectaculars, veieu com s'assembla a Montserrat? |
 |
| Un petit monestir, penjat d'una mena de cavall Bernat. |
La zona és impressionant i els monestirs pengen literalment dels estimbats. Recorrem una carretereta que passa ala vora de varis i anem parant a fer fotos. Després anem a visitar el més recomanat a la guia.
Només per arribar-hi cal baixar més de 114 esglaons i 220 de pujada (si, la Tona no va poder resistir la temptació de comptar-los). A dalt, el monestir encara segueix actiu, pel què les zones obertes als turistes son sobretot les parts velles i més exteriors, tot i això aviat trobem que val al pena la visita.
 |
| Entrada al monestir des d'un pont penjat. |
 |
| Frescos al costat de la capella vella, no ens deixen fer fotos, hi ha les relíquies (cranis, fèmurs i similars estes corporals) i té una ornamentació absolutament recarregada. |
Està molt ben conservat i té tot de petites exposicions, la cuina, el celler, etc.
De sobte ens sentim observats… Just darrera l'entrada ens observen varies generacions de monjos, hem trobat l'ossari!
 |
| Ens observen… |
 |
| Interior de l'ossari, tot i que ells ho valoren molt i ja ho feien els antics grecs, no deixa de fer-nos impressió… |
Les vistes des d'aquí son espectaculars, tant les roques, els altres monestirs i el poble de Kalambaka que està als peus. Els primers daten del segle XIV i un motiu important per a fer aquests monestirs, va ser la invasió dels musulmans turcs i albanesos. De fet, molts no tenen camí d'accés i la gent era hissada amb cistelles des dels monestirs.
 |
| La mare ofrenent una espelmeta, no li pregunto, però segur que una de les sol·licituds té a veure amb que no plogui massa… |
 |
| El monestir del costat, amb pont llevadís i ben penjat, a la zona pot haver-hi com 20 monestirs. |
 |
| Part del celler… |
 |
| Tot i que ja bastant modern, encara és el mecanisme de pujar persones i coses amb cistelles. |
Acabada la visita, agafem cotxe i anem cap al nord, cap a les muntanyes altes i la frontera albanesa. La carretera té vistes espectaculars, i altre volta veiem la neu a tocar. A part d'algun camioner torracollons (un animalot ens vol avançar a 110 Km/h a una baixadeta d'una carretera de muntana! i com que no el deixo se'ns enganxa al cul pitant, fins que als revolts gairebé li surt el remolc i no ens pot seguir, tela…), fem el camí tranquilament i gaudint del paisatge.
Arribant a Ioannina, torna a ploure amb força. Parem a dinar, però descartem visitar un barranc famós on coliem fer una excursió. Aprofitem la tarda per baixar cap al sur, a veure si hi ha menys pluja…
 |
| El nord de Grècia és realment muntanyós. Ara hi estan fent una autopista plena de túnels i viaductes, que ens estalvia bastantes hores de cotxe. |
 |
| El gran llac de Ioanina |
 |
| A l'altre riba del llac hi ha poblets molt recomanables, però amb la pluja, preferim canviar de zona. |
 |
| Riu anant cap a Arta on parem a fer un cafè. l'aigua és d'un turquesa espectacular. |
Busquem un allotjament a Arta i hi anem mentre encara tenim llum, son uns 85 km. Arribem a un hotelet a les afores, encara en construcció on ens tracten molt bé i un cop instal·lats, surt el sol!
Ens passem mitja hora o una, com a llangardaixos fins que es va ponent.
 |
| Vistes mentre fem el llangardaix, no ens aixequem ni per fer la foto… |
Es veu que és festa senyalada i anem a visitar-les festes de la ciutat, que segons entenem inclou unes fogueres, com les falles, pensem…
 |
| L'església de la gran festa. |
 |
| Mercadillo de rosaris i altre marxandatge ortodox, al costat venen dolços i ens en fan provar alguns… |
Al final resulta que l'anglès del noi de l'hotel era limitat i el que trobem que més s'assembla a una foguera és la palangana de les espelmes d'ofrena a la porta de l'església… Vaja, no ha estat ben bé ni una falla ni cap mascletada, tot i que lluny sentim uns quants petards.
Aprofitem per voltar i trobem un bon lloc on sopar unes tapes prou bones, carn amb salsa!
En acabat anem a dormir.
 |
| Tot Grècia és ple de sales de joc estatals, on dominen les apostes per internet de partits de bàsquet i futbol, les Opap. |
Ostres quin viatge! Vénen ganes d'anar-hi ja, però potser amb una mica de millor temps.
ResponEliminaEstic d'acord amb l'Artur amb ganes de fer aquest viatge però amb mes bons temps!!
ResponElimina