12 de març Arta, Mesolongi, Glyfada

Ens despertem a l'hotelet a les afores d'Arta. Un cop esmorzats, anem al centre a visitar una agència de viatges per a informar-nos dels ferris a illes gregues, hem estat mirant per internet i és difícil de treure'n l'entrellat. Moltes línies deixen de fer servei fora de la temporada alta i sovint els trajectes són amb vaixells lents que impliquen 4, 6 o 8 hores de viatge, el que vol dir que aniríem sacrificant dies de viatge.

L'única illa que tenim clara d'anar, és Creta, a mig camí entre Atenes i Egipte, que és especialment lluny, 9 hores de viatge. L'ideal seria trobar un circuit que passés per Creta, però hi ha complicacions a fer un horari, s'encareix molt el viatge (més comptant que anem amb el cotxe) i implica moltes hores. Un cop plantejat a la noia de l'agència, ens en adonem que està menys informada que nosaltres mateixos, i que totes les rutes no estàndards que sabem que existeixen, la agència no les comercialitza, així que marxem, anem a esmorzar i comprem els bitllets a Creta per internet. Si més endavant trobem trajectes ràpids i a bon preu a altres illes, ja ho repensarem.

Visitem una mica Arta de dia i vist que es va encapotant, decidim de seguir cap al sur, fins al golf de Corint.

Pont de pedra d'Arta. El riu cabalós, baixa d'un gran embassament que hi ha més amunt.

A l'agafar el cotxe, comença a ploure, no amb massa força, però si amb poca visibilitat, així que descartem algunes zones de muntanya que ens queden a la vora, ja que són kilòmetres de carretereta i no tenim garantides les vistes.

Portem bona part dels dies de Grècia que no parem de veure aigua, Fonts a Dion, llacs a Macedònia, a les muntanyes del nord, rius cabalosos de camí a Arta, l'estuari a Arta, molts  llacs immensos d'Arta a Nafpaktos (varis de 15 a 20 km de llarg), sense comptar amb tota l'aigua que ens ha caigut a sobre, però d'aigua de mar, de costa i de la que surt a les postals, amb prou feina l'hem olorada a la distància i anant amb cotxe. Però Grècia no era una país mediterrània sec? On coi han posat les platges?

En definitiva, busquem un allotjament camí de Delfos, amb el criteri principal que estigui a la vora del mar.

Un cop arribem al golf de Corint, deixa de ploure i escampa una miqueta. Ens aturem a Missologhi, on comprem pastes per dinar i anem a veure el port i l'estuari o llac marí interior.

A la llunyania, cap al sur ja comencem a divisar algunes muntanyes, que pertanyen a la península del Peloponès, ens queda a pocs kilòmetres i més endavant hi ha un pont que permet creuar-hi, però encara no hi anirem, allà serà on passarem les darreres etapes del viatge a Grècia.

Barca de pesca a l'estuari de Mesolongi, un petit braç de terra que es veu al fons, el separa del mar.

La costa que anem resseguint.

Més estuari…

Darrera de l'estuari, s'intueix, tot i els núvols, les muntanyes del Peloponès.

Seguim per carretera fins a Nafpaktos i més enllà fina a l'allotjament a Glyfida, on arribem encara amb llum. Per fi ens allotgem a 50 metres escassos del mar! El veiem des de la terrassa i en sentim l'olor salobre!

La idea era tornar a Nafpakos al vespre a sopar i a visitar el port vell, un gran port a una badia, que custodiava l'entrada al golf de Corint i on hi va haver una famosa batalla naval, que va fer canviar les tornes al domini de la mediterrània cap allà al segle XVII. Per més dades us podem dir que un senyor que no s'en vol recordar del nom dels llocs, hi va perdre la ma… Ja sabeu on és?

Barquetes de pescadors a un canal que dona a l'estuari.

Tot i estar-ne una mica farts, hem de reconèixer que les nuvolades que ens acompanyen, sovint ens donen imatges espectaculars!

Foto nocturna del petit port de pescadors de Glyfida, l'apartament és a 50 metres d'aquí.

Doncs sí, la batalla típica contar els otomans no és a Turquia sinó a Grècia, al bell mig d'aquesta, i és que a Nafpaktos la coneixem com a Lepant.

Tot i això, un cop aposentats i passejats per la platja, ens ve la fluixera i acabem decidint no fer els 40 o 45 km que ens separen del port, sopem i descansem a l'apartament. L'apartament el porten una família molt acollidora, que viu a sota, només arribar ens porten un plat curull de pastissos de crema (Galaktobourecko) i al matí bunyols banyats amb mel (Loukoumadhes), no sé si la mare s'ha mirat el sucre, no m'en comenta res…

Al fosquejar, es torna a embolicar el clima, i fa un vent important, mentre es torna a encapotar… Tot i això portem uns dies que ha plogut a les nits o mentre anàvem amb cotxe, però ens ha respectat les estones de les visites…

Surto a fer el cigarret i un volt de nit, a la vora de la platja i vaig sentint udolar el vent, és gairebé rítmic, no és massa tard, les onze potser. Però és bastant rítmic, l'udol… de fet a l'arribar a la platja noto que és quasi una música, és dissabte i hi ha llum al fons de la platja, m'hi acosto i resulta que és un concert.

Torna a ploure i la gent està encabida dins del bar restaurant, ple a vesar, amb gent de totes les edats, uns pocs ballant davant dels musics, uns molts arrapapats davant les taules amb restes de menjar i alguns, entre els quals jo, arrepenjats a la barra. Els joves tots molt ben arreglats, els nanos disfressats.

Una cosa sí que hem notat diferent al creuar la frontera amb Grècia, de tant en tant posem la radio al cotxe i mentre que a la resta del viatge es sentia una mica de tot, a Grècia quasi tota la música que hem sentit és grega, de diferents tipus, però grega amb poques excepcions. Aquí toquen un teclat un clarinet solista i un violí, amb unes melodies que poden recordar algunes músiques àrabs, i amb aquests instruments, des de la distància era normal confondre-ho amb sons del vents (que també n'hi havia).

Després d'algunes petites converses (el só està francament alt) i un parell de cerveses torno a l'apartament. Són les dues de la nit i el bar segueix ple a vessar, amb públic des del 5 als 90 anys, tinc la sensació de ser el primer de recollir-me… Però demà tenim una visita important.