3 de març - Eslovènia

(perdoneu els endarreriments –again– ja anirem explicant!)

En despertem ben dora, ben dora i tornem a agafar autopista cap a l'est. Estem a uns 450 Km d'on comença el viatge, Eslovènia.

Bàsicament seguim la vall del Po des de les afores de Milà, fins al costat de Venècia… fa molts anys que no l'hem visitat, però preferim seguir i arribar aviat a Eslovènia. Tot el viatge ens acompanyen a l'esquerra els Alps, amb els pics nevats, però a bastanta alçada, sembla que aquí també ha fet un hivern suau.

A mig matí, arribem a Trieste, que ja és fronterer amb Eslovènia i molt a prop de Croàcia  (Eslovènia té uns escassos 25 km de costa a la mediterrània –Aviat deixarem de parlar de la mediterrània i parlarem de l'adriàtic, però no avancem esdeveniments–).

Llegim a la guia que les autopistes són de peatge i que es pot comprar un "teletack" per setmanes, mesos o anys, que "evita que hagis de parar als peatges".

Com que arribem aviat i la capital no és lluny, decidim de fer el recorregut per carreteres locals, que van vorejant les faldes dels Alps Julians o Dinàrics. El país és una gran vall entre aquests i les muntanyes calcàries del sud, que en part corresponen a la regió de Karst, us sonen? Sip, les que donen nom als sistemes càrstics com el Garraf de roques calcàries.

El paisatge, espectacular, boscos alpins a pocs 10 kilòmetres del mar, pastures, rius, turons… I a 10 minuts de la frontera, pugem un turó i… Ens comença a nevar! No estem ni a 300 m d'alçada.

Primeres neus del viatge a Eslovènia

Au, per l'Adrià i el Pau, un a pell de llop de mida gegant, Serviria de manta!

Parem el cotxe al costat d'un restaurant i mengem plats típics, amb certa dificultat per entendre la carta… però tot molt bo. Seguim viatge per conduir de dia i quan podem ens posem a l'autopista per avançar més fàcilment.

El peatge és a l'alçada dels camions (mmmm), surto i agafo el tiquet. Quan parem a fer benzina, pregunto com va lo del peatge, i resulta que la guia està antiquada, ara tothom ha d'anar amb teletack! Consulto i la recomanació, és que no pari al peatge, o em faran pagar com a un tràiler! Comencem bé el viatge, donant-nos a la fuga del peatge a la primera de canvi!

Finalment no és tant greu, ja que els turismes no han de parar a la sortida (ja paguen a l'entrar), ens escapem i ens estalviem el peatge… Dubtem si al vespre sortirem com a buscats al telenotícies d'allà… Ja veurem.

Finalment arribem a Ljubljana, la capital, petita i d'estil totalment centreeuropeu, Anem directes a un alberg de joventut on hem reservat plaça, a ple centre històric, a un barri de casetes velles i a la vora del riu, al costat d'un centre social i tendes de segona mà, discos, i plè de grafitis.

Deixem els patracols i passegem pel centre de la ciutat. Mont net i ordenat tot, amb totes les botigues de marques conegudes que trobaríem a Barcelona,  però amb edificis espectaculars. L'església rosa, les vores del riu, els ponts i la plaça del parlament. Al fons, sempre traient el nas,  el castell.

El parlament eslovè, per l'arquitectura podríem ser a Viena

És la capital d'un estat de 2 milions de persones, amb menys de 300.000 habitants (per aquells que diuen aquelles coses dels països petits, siderals i inviables…).

El castell il·luminat, des de davant de la universitat

Després del volt, surto a sopar una mica, preus europeus, també, però un ambient molt agradable, ha estat un bon inici de viatge.

Per cert, veiem que el riu va al "revés" i pensem que deu fer un meandre, però no! Tot i estar molt pròxim a l'Adriàtic i a poca alçada, aquesta vall i aquest riu desemboquen al Danubi a l'alçada de Belgrad, a més de 500 Km! I a 1.500 Km de la desembocadura a la mar Negra.