16 de març El museu Arqueològic i viatge a Creta

Avui tenim el ferri per anar a Creta, però no surt fins al vespre. Recollim la casa, esmorzem i sortim. Anem a peu fins al Museu Arqueològic Nacional, ens queda a 10 minuts a peu.

A Atenes hi ha moltes parades al carrer, aquesta de llibres ens crida l'atenció, la fusta ja és bombada pel pes. 

A alguns llocs hi ha molts cartells i pintades, però tampoc és general, depèn de les zones.

Entrada del Museu Nacional d'Arqueologia

Entrem dels primers (bona cosa, ja que després van arribant autocars d'alumnes grecs, francesos, italians, etcètera). En principi aquest és el principal museu arqueològic de tot Grècia i recull una mostra de tota la cultura grega, però la majoria de peces correspon a la Grècia preclàssica i clàssica (800-700 ac i 440 ac respectivament), però en quant a l'arcaica o mítica, té poca cosa i gairebé tota de la cultura micènica (1400 a 700 ac) que és la que donarà lloc a les polis gregues i la Grècia antiga que coneixem.

Figura de l'edat de bronze, on hi havia el culte a la fertilitat, moltes eren femenines, però aquesta és masculina (sí, li falta un tros que sovint és sobre representat , i arriba fins a la barbeta)

Ofrenes funeràries d'or de l'època clàssica i posterior (440 a 100 ac).

Espases, aquestes sobretot ornamentals, de la mateixa època.

Escultura de bronze de l'època clàssica.

Escultura de marbre del 300 ac

Ceràmica cromada de l'època clàssica.

Hi ha, però poca representació de les cultures de les Cíclades i la Minoica, que són molt més antigues i les que realment donen peu als mites i a l'origen d'aquesta cultura. La ciclíadaca, més recent, destaca en sentit artístic, en escultures de marbre molt estilitzades i boniques, però prové de petites societats ubicades a les Cíclades, les illes centrals entre Grècia i Turquia. La Minoica, però forma grans societats complexes. Fins aquí puc llegir, ja hi arribarem…

Figures de la fertilitat de la cultura de les Cíclades (1400 a 1000 ac), molt estilitzades i molt interessants.

Gerra minoica, amb sanefes i motius marins. La forma i el pintat és encara més espectacular si tenim en compte que estan datades entre el 3.000 i el 1.400 ac! Tingueu paciència, ja hi arribarem!

Un altre exemple de motius marins dels minoics. De fet, però totes les peces minoiques del museu són trobades a la Grècia continental  de l'època micènica (1.400 a 800 ac) i per tant fruit del comerç.

El museu té una primera exposició sobre la prehistòria (m'aguanto, m'aguanto…) i després l'altre part, està dividit en seccions artístiques: la ceràmica, l'escultura, el bronze, etc. Això la fa una mica difícil de seguir, ja que fa un petit batibull amb totes les èpoques i has d'anar mirant les etiquetes per fer-te una mica d'idea de les dates a què correspon cada peça i intentar recordar les peces que ja has vist de dates similars. Tot i això, ens agrada la visita i repassem el museu de punta a punta.

Sala amb frescos de l'illa de Santorini (Thera), preservades sota les cendres del volcà. És una altre illa en que hi florí la cultura minoica. El volcà va explotar cap al 1.600 ac.

En sortint del museu, com que no sabem on dinarem ens fiquem a un forner que té molt bona pinta, i ens deixem anar! Farcellets d'espinacs, de feta, tortell salat amb amanida de formatge, entrepans i alguna cosa més. Tot molt bo i bastant bé de preu.

Arribem a la plaça victòria, on com de costum (ja ho vàrem comentar a Tessalònica i ho tornarem a veure a Heracli) hi ha el pertinent autobús dels antidisturbis al costat de la boca del metro.

La Tona triant i remenant pastes al forner o "foirnos".

Plaça Viktoria, Amb l'autobús i grups d'antidisturbis vora la boca del metro

Pugem al pis a recollir les maletes, carreguem el cotxe i ens dirigim al port del Pireu a veure si trobem d'on surt el ferri, ja que és molt gran i té pinta de ser bastant caòtic.

Efectivament, és molt gran i és molt caòtic, després d'alguns embussos i bastantes voltes per trobar l'embarcador E4, ens informem i no podem tenir les targetes d'embarc fins a les 3 i l'embarc a partir de les 6, ara és la una del migdia.

Dinem al port i decidim esperar, sortir d'aquí s'ens fa costerut i preferim no moure el cotxe.

Vaig a peu a buscar un supermercat per veure què podem comprar, i després de bastant caminar en trobo un. Més de la meitat de la superfície és dedicat a productes de neteja i amb prou feines trobo coses preparades per a menjar, però em serveix per passar l'estona, estirar les cames i passejar per la zona industrial del port. Sí, bastant decadent en general, amb vies fèrries abandonades, naus velles, bastantes en desús, multitud de clubs nocturns i quatre casetes d'economia més que limitada, vaja, un port. Tot i això de tant en tant, et trobes algun grafiti, alguns d'ells espectaculars.

Edifici abandonat amb un grafiti monumental.

De tornada al port, tenim un grup de 15 nanos refugiats siris jugant a futbol, al costat del cotxe.

Al port, és on els siris que arriben de les diferents illes pròximes a Turquia (Lesbos i moltes altres), son enviats per a obtenir la paperassa provisional, que els permet residir a Grècia durant 20 dies mentre tramiten (o ho intenten) els papers de refugiat o el permís com a immigrants. Moltes instal·lacions administratives del port, i equipaments com bars o similars, estan cedits a l'ús dels migrants, on ocupen els interiors i les parts de l'entorn amb tendes. De fet, tota aquesta zona del port és un anar i venir de mares amb criatures, nanos, grupets d'homes i famílies amunt i avall, la majoria fent passar l'estona i de tant en tant alguns amb pes trastos al damunt, deuen ser els que ja han obtingut la documentació.

Moltes zones del port son refugi improvisat de migrants, en espera dels papers.

Partit de futbol a l'aparcament, el final el cotxe s'ha endut una pilotada…

Al cap de poc que obrin l'embarcament, pugem el cotxe al vaixell i ens situem. És un gran ferri de 10 plantes, i sobretot està carregat amb camions i tràilers  amb mercaderies cap a Creta. El vaixell és prou nou.

La nostra varqueta.

Anem a recepció i un mosso ens acompanya al la cabina, tot i que petit, és el lloc més luxós on hem dormit tot el viatge, està a la part frontal, just a sota la cabina i veiem tota la proa per l'ull de bou, llàstima que el viatge és tot de nit, sortirem a les nou i arribarem a les 6 del matí.

Tenim els dos llits, armari, nevera, bany complert, televisió i unes quantes punyetetes més. Després de remenar-ho tot una mica i posar les cerveses que portem en fresc a la nevera, sortim a fer el turista pel vaixell, només ens falta el negre del bigoti i el capità calb per sentir-nos com a "vacaciones en el mar"!

Vista des de la cabina.

Llit, telèfon, fil musical…

La nevera dins l'armari.

Al salpar, mig veiem el jaciment arqueològic de l'antic port del pireu, resulta que el teníem al costat, però amb l'atabalament de trànsit, ni hem pensat a buscar-lo… Llàstima, hauria estat una bona manera de passar l'estona.

Sortim a coberta per veure com sortim del Pireu, sopem al camarot, comprem una targeta per tenir internet, deixo la mare al llit i torno a coberta armat amb cervesa ja fresca i cigarrets per escriure algunes entrades del bloc… 

El jaciment de l'antic port.

Salpem!

Coberta de fumadors, des d'on us escrivia el blog, l'entrada d'Skopje, vaig endarrerit!

El mar és ben en calma i va fresquejant, demà ens despertarem a Creta.