13 de març Visita a Delfos, l'Àtica i arribada a Atenes

Després d'esmorzar els energètics bunyols amb mel i acostar-nos a la platja, reprenem el camí, avui anem a visitar el santuari de Delfos, un punt central de la Grècia preclàssica i clàssica.

Primer cop que veiem el mar des del balcó.

El port de pescadors.

Un platja a la vora…

A Delfos hi havia diferents temples i santuaris, però sobretot hi havia l'augur o Oracle de Delfos. El punt té unes vistes espectaculars i un origen mític. De fet el nom li ve de Delphi, que tant es pot traduir com a melic (el centre del món) com a matriu (per això els delfins es diuen delfins, ja que segons Aristòtil, eren peixos proveïts de matriu).

Vaja, que era el centre de la cosmogonia hel·lènica. De fet, tot i que s'organitzaven en polis autònomes, que sovint fins i tot guerrejaven entre elles, compartien llengua, part de la religió, etc. Tant Delfos com Dion, eren doncs centres comuns on hi eren presents totes o bona part de les polis gregues, a Dion per la muntanya sagrada, el Mont Olimp, aquí per el punt singular i l'oracle que sota pagament i condicions, els preveia el futur.

Delfos està enclavat a una zona muntanyosa amb grans penya-segats al darrera. Al costat de la carretera, ja hi veiem el gimnàs i el temple d'Athenea Pronaia.

Restes del gimnàs on entrenaven els atletes, amb una pista, sales de lluita i banys per recuperar-se

Ens adrecem a l'entrada del complex, on per primer cop al viatge, ens toca fer una mica de cua per tenir les entrades.

La visita comença per l'àgora romana i segueix pel camí sagrat que puja serpentejant fins al temple d'Apol·lo. Si bé hi ha vestigis de la època preclàssica, cap al 800-700 ac, la majoria d'edificis que es conserven són de l'època clàssica al voltant del 440 ac.

El paviment del camí te encara parts de l'enllosat original i a banda i banda hi ha els diferents tresors de vàries polis gregues, aquests eren petits temples on hi depositaven les donacions de la ciutat a Delfos, tant per a protecció com per a pagament dels àugurs de l'oracle. De fet amb el temps s'hi acaba acumulant gran quantitat de or i joies i essent una mena de "banc" custodiats pels secerdots, el que no evitarà que hi hagi acusacions de robatoris entre unes i altres polis, que en algun cas justifiquen fins i tot alguna guerra…

A la vora del camí sagrat, hi ha els diferents "tresors" de les polis gregues.

El tresor dels atenencs, un dels més ben conservats i fet completament amb marbre.

Tot i que bona part es troba degradat pel temps, queden exemples del detall com aquest capitell. Ademés, sovint incloïen pintures o altres decoracions. 

L'edifici principal és el temple d'Apol·lo, de grans dimensions i a la porta del qual hi ha una gran columna on es manté encès un foc "etern".

Gran mur d'uns 5m d'alçada, per fer la base del temple d'Apol·lo. Molt més antic que els Inque, més de 2.000 anys! 

Columnes del temple d'Apol·lo.

Columna on hi havia el foc etern, amb una espiral ben curiosa.

Més amunt, amb els penyasegats de fons i vistes sobre el gran temple hi ha un immens teatre molt ben conservat. Com ja us vàrem dir, a la Grècia antiga, el teatre tenia un paper simbòlic i místic, on bona part de les obres recreaven els mites fundadors dels grecs, com  Ícar, el Minotaure o l'Odissea.

El teatre

Vista del teatre amb els ciments del temple d'Apol·lo i el tresor dels atenencs més avall.

Sovint hi ha pedres amb inscripcions, motes d'elles cites de filòsofs.

Al cim del complex hi ha l'estadi, de uns 174 m de longitud i amb unes grans grades. Aquí és on es feien els jocs panhel·lènics, que tot i que de menor importància venien a ser una mena d'olimpíades  (les més importants es feien a Olímpia, al Peloponès), on les polis s'enfrontaven i es medien en prestigi mitjançant les curses, tir de javelina, disc, pes, salt de longitud o lluita.

Panoràmica de l'estadi, bé de fet fa dos estadis de llargada, uns 174m al fons hi ha els pòdiums.

Línia de sortida dels 18 corredors.

A tots els edificis antics hi ha grans sistemes de conducció i acumulació d'aigua…

Tot l'entorn conté multitud d'altres runes, temples, escultures, etc. Miris cap a on miris, veus pedres tallades o restes de columnes escampats…

Aprofitem que hem arribat d'hora per a fer una visita tranquil·la al museu. Tot el que conté prové de la zona i ajuda a entendre el que hem vist al jaciment.

Maqueta de Delfi reconstruït.

El temple d'Apol·lo amb la flama eterna al davant.

L'esfinx, era davant del temple d'Apol·lo sobre una columna de més de 15m d'alçada.

Detall dels relleus que ornaven el tresor dels atenencs.

Els bessons, una de les escultures més antigues que s'hi han trobat.

Brau de mida real, fet de fusta i xapat amb or. Comencem amb el minotaure (ja ho entendreu més endavant) 

Tot i no ser un centre funerari, part de les ofrenes en son similars. 

Escultures d'atletes, deus i deesses, filòsofs…

Pedestal d'una escultura, la flor de tres fulles pot fer uns 3 m de diàmetre.

Més braus, el mite del minotaure, però ja hi arribarem.

La visita ha valgut molt la pena, ja tard, mengem un entrepà i seguim viatge cap a Atenes on dormirem. Abans però passem per carreteres de muntanya, molt turístiques pels grecs i on van a dinar, d'excursió i a esquiar i per tota la plana del nord d'Atenes, ja estem a l'Àtica!

Zona de muntanya amb molt turisme grec.

Les planes del nord de l'Àtica, al fons la serralada del nord on hi ha el pas de les Termopiles, on hi hagué la famosa batalla dels espartans aturant els perses que venien per terra, més d'un milió, mentre la lliga atenenca es feia a la mar, per aturar la flota persa, amb l'ajud de Poseidó, que mitjançant una forta tempesta en va enfonsar bona part i malmetre la resta. 

A Atenes ens allotgem a un barri bastant cèntric, a un pis de 9 places, teníem habitacions per triar i remenar. Sortim a fer un volt pel barri al vespre, sopem i anem a dormir, ha estat un dia llarg.