15 de març l'Acròpolis i Marathon

Avui canviem de pis, el primer estava ja llogat i anem a un altre del mateix llogater que està a poques cantonades. Ens llevem d’hora per tenir-ho tot a punt a l’hora que hem quedat que ens permeti de fer les visites programades i ens posem a esperar. Això deu ser com lo de les prohibicions, una cosa és el que es diu i l’altre la que es fa, el llogater apareix, després d’algun missatge contundent per mòbil, més de tres quarts tard, de l’hora acordada.

L’altre pis també està bé, tot i que és més petit, i el compartim amb un servidor informàtic. El noi es dedica a les IT i altre cosa no, però la internet ens va de fàbula…

El tema però és que no trobem aparcament a aquella hora i estem amb el cotxe mal aparcat i ja són cas les onze. Decidim contradir totes les recomanacions i anar amb cotxe al centre a veure l’acròpolis, així també veurem una mica els barris, ja que amb el metro poca cosa es veu…

Arribem bé al centre (amb certs embussos, però) i aparquem a un pàrquing una mica allunyat de l’acròpolis. Al parlar del preu, ens demanen 10 € per unes dues hores, amb el què agafo i trec el cotxe d’allà… Al cap de 5 minuts, estem ben aparcats al costat d’on comença la zona peatonal i hem arribat més ràpid que amb el metro.

A les onze i poc ja tenim l’entrada i comencem la visita.

Atenes és a una gran plana on sobresurten bastants turons, i a la majoria d’ells hi varen fer temples a diferents deus i deesses. Ara alguns han estat substituïts per esglésies ortodoxes.

Un dels més importants, per la mida i per ser a l’entorn del qual s’enclavava la  Atenes antiga és l’Acròpolis, que conté diferents temples i on hi destaca el Partenó, un gran temple clàssic dedicat a Atenea Polias.

Al començar la ruta, veiem a sota el gran teatre de Dionís, construït ja a l’època preclàssica, tot i que l’actual de pedra és del 340 ac i on hi caben 17.000 espectadors, vaja, que la idea era que hi cabessin tots els atenencs i part dels de l’Àtica.

Temple de Zeus, a un turonet pròxim.

Més amunt passem pels Propileus, on hi ha la entrada monumental a la zona dels temples i a l’esquerra el petit temple d’Atenea Niké (anava descalça, però…).

Passades diferents escalinates, s’ens obra una gran esplanada i veiem a la dreta el Partenó i a l’esquerra l’Erectió.

Entrada pels Propileus 

El partenó. 

L'Erectió, amb les famoses Caràtides.

El Partenó és espectacular, tot i que les dimensions no son molt diferents del temple d’Apol·lo a Delfos, aquest conserva totes les columnes i els frontals (després llegim a la guia que ha estat reconstruït diverses vegades des dels romans i que inclús els turcs, l’havien utilitzat de polvorí), però no podem veure’l més que des de l’exterior, encara estan excavant a vàries zones del costat.

De fet, però sembla que el Partenó era més que res la carta de presentació, però que l’activitat religiosa es feia més aviat a l’erectió, que comparteix l’espanada amb aquest i que conté les famoses Cariàtides –la mare les recorda de la seva època de batxillerat i me n’ha parlat com 4 o 5 vegades–.

Com en varis llocs similars, al jaciment hi queda poca cosa i moltes còpies, els originals que no estan al museu britànic, són preservades al museu de l’Acròplis, però tenim una entrada que ens permet d’entrar a 6 llocs durant 4 dies, entre ells el museu.

Des de l’esplanada és té una bona vista de la ciutat d’Atenes, a sota viem el temple de Zeus, també imponent i restaurat. La ciutat s’escampa per la plana, amb algun turó que sobresurt de tant en tant. I s’escampa, i es continua escampant…

Atenes extenent-se fins on arriba la vista, amb un parell de turons típics, A l'esquerra el Pireu i el mar.

La Tona, davant el Partenó.

Mirem cap al sud, on hi ha el port d’Atenes, el Pireu, que implicava un viatge de 12 km i veiem el port, però no la separació d’Atenes, és un continuo de cuitat! La sensació és la mateixa miris on miris, a alguns llocs veus el límit de la ciutat quan topa amb una muntanya, quan no hi topa, no en veus el límit… La construcció és densa i caòtica i hi viuen més de quatre milions de persones.

Amb una hora i poc ens hem fet la visita, sortim amb una mica la sensació que Delfos ens va impressionar més, a veure el museu…

El museu, construït sobre el jaciment de l'antiga Atenes.

Doncs, no, no veurem el museu. Tot i dir-ho a la guia, als cartells de l’entrada a l’Acròpolis i la senyoreta que ens ha venut l’entrada, quan hem fet la cua i anem a entrar al museu, ens diuen que l’entrada no val i hem de pagar 5€ més per cap… Això sí, amb un gran somriure…

Anem a fer un cafè, per decidir què fem (si, el famós cafè amb llet de 3,5€) i decidim canviar de plans…

Descansem, agafem aire, i ens disposem a fer la nostra primera marató!

Ens posem al cotxe, estem a 500m de l'Acròpolis i el navegador ens marca un trajecte de 43 Km, farem exactament el recorregut de la primera Marató! Així aprofitem que hem vingut amb cotxe, de passada visitem una mica l'Àtica, sortim de la gran ciutat i veiem el mar…

El camí molt maco, amb carreteretes petites i ponts vells, això sí, després dels primers 24Km que no deixen de ser el continuo de cases d'Atenes.

A Marató hi ha un jaciment amb túmuls funeraris i un petit museu, però arribem a un quart de quatre i ja està tancat, ho veiem de lluny, junt a uns quants gossos que ronden per allà. Què podem fer? Agafem el mapa del navegador i busquem un punt ben aïllat, Al final d'una llarga platja hi ha un parell d'espais protegits i cap edificació ressaltada al mapa. Hi anem de cap.

Després de passar per la vora del canal olímpic (on feien les regates a les olimpíades del 2004, ens posem en uns grans aiguamolls, parem a fer la visita de rigor (deformació professional, deu ser) i anem seguint la carretereta fins que acaba al costat del mar. Aquí hi ha un mirador d'aus i la sortida dels aiguamolls al mar, just on acaba la sorra de la platja i comença un cap pedregós, fem més fotos.

Al darrera hi ha un parell de edificis destarotats, on restes de pintura semblen dir Tabepna, ben tancat. Calla, al de darrera hi ha 3 cotxes, ens hi acostem?

Un dels túmuls de Marató.

El final de la carretereta i els aiguamolls.

La platja i el cap.

Xiringuitos tancats.

Arribem al xiringuito, unes taules a fora, però tot desert, entrem i veiem 7 o 8 persones arrambades a una estufa de llenya, fumant, xerrant i prenent uzó, preguntem si podem dinar i ens diuen que és clar  que sí!, la mestressa va a la cuina i un del grup, que és allà pescant amb la dona (bé la canya és a fora, ell allà amb la pipa i l'uzó) xerra una mica d'anglès i fem comanda.

La mestressa i una altre dona ens fan sortir a fora, a les tauletes d'arran de la sorra, fa un cert aire i fresqueja. No tenim clar si no farà massa fred, però insisteixen i només xerren grec.

L'altre dia, trastejant amb els mòbils, vàrem instal·lar la darrera versió del traductor de google per a mòbils i varem veure alguna cosa interessant, així que el treiem, el connectem a la xarxa i miracle! Nosaltres li diem en català i el mòbil parla amb grec, les dones li parlen en grec i el mòbil ens respon en català, genial!

Sí, bé, fa alguna inexactitud, però entenem el missatge, ens quedem a fora i si tenim fred ja entrarem.

Em fan entrar un moment i m'ensenyen tot el peix que tenen a la nevera, és d'avui, trio el que m'agrada. Després d'una breu espera, tenim a taula una sèpia arrebossada, una amanida i peix fregit, gens oliós, fresc i bo. Fa fresca però s'aguanta bé i estem sols a la platja (bé sols en quant a bípedes, de seguida ens acompanyen una parella de gats i una altre de gossos).

La porta del bar on dinem.

Esperant el dinar

Tot molt fresc i ben fregit, gens oliós, boníssim.

Un dels acompanyants quàdrupes, menja les espines sense manies.

A l'entrar a pagar, molt econòmic, ens fan seure a fer un cafè amb ells i ens posem a xerrar d'on venim, la crisis al sur de la mediterrània, tot el tema català que mig coneixen i acabem buscant mapes i fotos de diables i castells… hi passem més d'una hora!

Al sortir, ens surten a acomiadar-se i ell aprofita per revisar la canya, al final del fil hi ha un peix de més de pam i mig! Motiu perquè tots surtin a celebrar-ho, fins i tot l'àvia! Ens acomiadem, amb encaixades de mans amb tots ells i rialles per la pesca.

El tros de peix (ell duia com 3 hores al bar).

Le celebracions i el comiat, fins i tot ha sortit l'àvia!

El millor que hem fet avui ha estat no fer cas de no anar amb cotxe al centre i prescindir de la visita al museu. Tornem i sopem, ha estat un dia complert.