17 de març Nit al vaixell i arribada a Heraklio

Ens desperten pels altaveus, estem arribant al port de Chania, encara no són les 6 del matí. Ens espavilem i sortim a veure l'arribada al port. Després de recollir i anar fins al cotxe, ens trobem al mig dels molls a quarts de 7 del matí.

Arribant al port de Chania

Camí de Rethymni.

Tenim 130 kilòmetres fins a Iràclio, on ens allotjarem. Hem optat per agafar un sol allotjament a Creta, per no tenir que fer les maletes cada dos per tres, i moure'ns des d'aquí. Així que arranquem el cotxe i anem fent en direcció a Iràclio.

A uns 70 km ens aturem a visitar la ciutat de Rethymni. Tot creta té una llarguíssima història, ja hi anirem entrant (i sí, explicarem el tema del minotaure… ja falta poc), però des del segle XIII havia estat sota administració veneciana, sobretot les ciutats principals del nord, que actuaven com a ports comercials i d'enllaç cap a les rutes venecianes de l'est: llevant, Turquia, Egipte. Cap a l'oest no hi anaven tant, ja que el comerç marítim estava bastant copat per uns altres grans navegants… si, nosaltres, els catalans.

Posteriorment cap al 1670 és conquerida pels otomans que hi estan uns 200 anys, després es retorna un breu període a Venècia (si, no a Itàlia…), fins que s'uneix a Grècia, al segle XX.

Els Vènets es centren als ports i al tema comercial, i fruit d'això hi ha molta arquitectura seva i sobretot grans fortificacions als ports clau, tot un exemple pràctic del que s'explica a Victus.

A Rethymni, parem al bell mig del port vell, i comencem a passejar per carrerons. L'arquitectura ens és molt familiar, però com a profans, el primer que identifiquem son… les persianes venecianes! Iguals que les que encara tenim a casa.

El port venecià de Rethymni, amb el far.

Tabernes davant del port.

Més port.

Arquitectura curiosa.

Restes de carnaval, anem trobant figures de cartró (grans, fixeu-vos amb el banc darrera),  aquí es celebren molt, segurament herència Veneciana.

Fem un cafè a un bar que ja és obert i ens dediquem a voltar per carrers i carrerons, entortolligats i amb mil racons que mereixen una foto. Cases velles i mig inclinades, portals de pedra i portes de fusta treballades, giragonses de carrers, de tant en tant algun edifici otomà… Anem amb el navegador, buscant els carrerons més petits, crec que els fem gairebé tots.

Un dels molts carrerons.

Casa típicament veneciana, amb molt i molt bon treball de fusta.

Les portalades amb pedra i fusta també hi són molt habituals.

Mesquita de l'època Otomans.

Més arquitectura veneciana.

Forner curiós, fa moltes formes d'animals i florals, està treballant quan hi passem i ens obra la porta.

Després en veurem a mercats, són més decoratives que per fer un entrepà.

Finalment, pugem al castell venecià, és una ciutadella impressionant, hi ha una taquilla, però no hi ha ningú, fem la visita sols. Darrerament n'han estat restaurant algunes parts i fent excavacions, hi ha un petit teatre a l'aire lliure, alguns cartells explicatius i sobretot unes bones vistes de la costa i l'illa (bé, una illa amb més de 8300 Km quadrats i tres grans massissos d'uns 2500m d'alçada, de fet tornem a veure neu, hem vist neu tots els dies del viatge, excepte a Atenes).

Muralla típica de l'època veneciana, de fet n'hem vist a tot l'Adriàtic i a Creta.

Vista cap a l'interior, el barri venecià es distingeix perfectament per l'ús de teules, la part nova té terrats blancs.

Edifici restaurat a la fortalesa.

Vista cap al port des del castell.

Seguint camí cap a Iràcleo, passem per pinedes, llarguíssimes platges d'arena amb petits ressorts escampats, muntanyes escarpades a la vora de la costa i  finalment la plana on s'enclava Iràcleo. A quarts de dotze arribem a la casa que hem llogat.

Estem a poca distància del centre, però primer dinem i fem la migdiada…

La casa on estarem, a un primer pis.

A la tarda, anem caminant al centre, voltem una mica, visitem el mercat al carrer, una sèrie de carrers amb les botigues que posen parades a fora, amb molt de producte local (formatge, olives, verdura), barrejat amb artesania i joieria, roba, una mica de tot i molt animat.

Jo ha hi havia estat fa tres anys, per un projecte de recerca europeu i coneixia un bar curiós (més endavant sabré que és el centre llibertari a l'illa, deu ser allò de la merda i les mosques), petitó, i en un carreró perdut. No recordo el lloc exacte, però l'acabem trobant i entrem a fer una cervesa.

Només entrar, veig que tenen un armari amb jocs i llibres i se'm envà la vista a un logo…

No el coneixem, però potser algun Sallent ens sabrà dir com es deia en català…

Tornem passejant a casa, demà volem visitar el museu i volem estar amb tots els sentits per gaudir-lo.