4 de març - Eslovènia i nord de Croàcia

Ens despertem a l'alberg, i anem a esmorzar a les faldes del castell, un bar encantador, on prenem un cafè amb llet i un biquini involuntari (Aquí d'un biquini en diuen toast, que és el què hem demanat), per agafar forces i pujar al castell (anem aviat, ja que al ser hivern els dies se'ns acaben aviat i volem aprofitar, però el cremallera del castell no obra fins a les 10 i son les 8:30).

Fem un camí que ens du al castell, i ens anem alçant per sobre les cases de la ciutat, amb unes vistes espectaculars. Al peus la ciutat i al fons  els Alps nevats, el recorregut passa per dintre d'un bosquet i aviat ens passa el fred amb les pendents que té.

L'església rosa, a ple centre, la ciutat i al fons els Alps nevats

A l'arribar al castell, veiem que no obra fins més tard, però aprofitem per gaudir de les vistes en un dia ben solejat (ja anireu entenent alguns detalls, no ens avençam!).

Les vistes cap al sur, les muntanyes que es veuen són el Karst, calcàries i més baixes.

Al final no ens esperem a que obrin i baixem a voltar per Ljubljana,  just a sota el castell hi trobem un mercat, on coincidim amb un programa de la tele que es porten una coral i entrevisten venedors. Ens conviden a provar oli de nous, xerrem una estona i xafardegem els productes. Molta artesania de fusta (i molt maca), verdures, mantega de veritat… Fàcilment ens donen conversa i  al saber que som catalans ens regalen somriures. Vaja, fem el turista desvagat totalment i voltem fins a l'hora de deixar l'alberg.

El Mercat de Ljubljana. 

A la vora del riu, edificis típicament centreeuropeus. A la dreta, un passeig cobert, amb bars al soterranis que queden just sobre del riu

Les vores del riu, sense trànsit. La caseta groga és l'alberg de joventut (en el nostre cas, és un dir) on ens allotgem.

A les dotze, deixem l'alberg i comencem camí cap al sur, decidim que per estalviar temps (i persecucions amb la policia e l'autopista, ja que no pensem comprar el teletack), no farem cap de les rutes convencionals, a l'oest per passar per Zagreb, capital de Croàcia, ni cap a l'est per visitar la costa Eslovena, sinó que tirarem pel dret per carreteres secundàries on hi ha pobles molt ben conservats i les muntanyes del Karst (aquí hi ha coves impressionants, la més gran té 23 Km de tren subterràni, amb rius i estalactites, però no ens hi aturarem. Estem de pas, però tota la zona mereix una estada més llarga).

Ens acomiadem  de la neu dels Alps i fem ruta cap al sur, esperem pujar dels 7 o 8 graus que tenim ara.

Al cap de uns 20 km, però, sorpresa!

Comencem a veure neu a banda i banda, el paisatge preciós! Boscos de caducifolis, pi roig i pi negre a les muntanyes,  que envolten grans planes de pastures, amb pobles i llogarets esquitxats que semblen que no s'han tocat des de fa 100 anys. Acabem d'entrar als primers plecs dels Balcans i comencem a entendre que això no és ben bé la mediterrània, sinó l'Adriàtic.

La carretera està neta (excepte una que ens indica el navegador, que no trobem, ja que està totalment colgada per la neu), parem a varis pobles a xafardejar i finalment ens aturem a fer un cafè a un petit bar de carretera.

El gruix de neu a la vora el cafè de carretera

El Cafè…

Molta estona el paisatge podria ser escandinau perfectament

Seguim carretera fins a Croàcia. En total fem més de 100 Km totalment coberts de neu. A Croàcia la zona es torna més muntanyosa, i comença a nevar, però avancem bé. Ens parem a comprat a una típica botiga local de la zona (sembla mentida, però els productes son molt més adaptats a la zona del què pensàvem a priori…).

 Per cert, aquí no funcionen amb euros i no hem fet canvi, però entre targes i canvis "patilleros" anem fent.

Tema de comerç local i tal i tal, de proximitat i això…

Aviat comencem a baixar cap a la costa. Anem direcció a la illa de Krk (sip, no és una abeviació, es diu així… i es pronuncia així, també!

El Karst, finalment el veiem, fins ara era sota la neu! Ens acompanyarà per tot Croàcia.

Anem deixant la neu endarrere a mesura que baixem i ens atansem al mar, no massa lluny, però. Arribem a la illa per un pont de peatge i anem al poble principal on havíem estat de vacances fa un temps… més o menys 36 anys!

Quan ho expliquem, al·lucinen, està canviada, però arribem al port principal, on ja tard, aconseguim unes pizzes  de mida gegant a bon preu, amb forn de llenya i molt bones, de fet serà el dinar d'avui i les sobralles, el de demà…

Jo descanso al cotxe de conduir mentre la Tona vagareja pel poble…

Una de les pizzes. El local és a les muralles i tenim unes excavacions al costat dels lavabos, i això que encara no som a Grècia!

El port i el poble de Krk

Ja a la tarda, agafem cotxe i tronem enrere, per anar al parc natural de Plitvice, on també havíem estat fa 36 anys. Després de molta carretereta resseguint la costa, molt muntanyosa i passant per tots els poblets, trenquem a l'esquera per anar cap a l'interior.

Les vistes. Ràpidament ja no saps si el que veus són illes, caps croates o Itàlia.

Ja fosqueja i comencem a pujar una bona serralada, amb carretereta estreta on passen molts camions. Al cap de poc (potser som a 5 Km del mar i 400 m d'alçada, ja trobem les primeres neus… La carretera no para dm fotos (volem arribar aviat) però els pins negres tenen les branques plenes de neu, fins a acostar-les al tronc. No estem ni a 15 Km en línia recta de l'Adriàtic (veieu com no és la mediterrània?), després baixem a una vall i parem a fer un cafè. D'aquí seguim per l'interior on hi ha la següent serralada, on s'emplaça Plitvice. Tenim lloc reservat i hi arribem cap a les 10 de la nit, sopem i després d'una passejada nocturna per la neu amb la llum de la lluna (jo sòl) ens posem a dormir. Demà volem anar al parc i fer una bona excursió.

Una bona sorpresa, tot l'any esperant que nevés a casa per anar d'excursió i va i ho trobem aquí.