6 de març Dubrovnik i Kotor

Ens despertem a Dubrovnik, plovisqueja. De fet ha estat plovent a estones tota la nit… Esmorzem i recollim els trastos.

Agafem el cotxe carregat i anem fins al centre històric, la ciutat emmurallada a fer la visita de rigor. Aparquem a un pàrquing al costat de l'entrada i consultem la guia per preparar la visita, quan anem a sortir, comença a ploure com si ens tiressin galledes d'aigua, es gira vent i s'enfosqueix el matí!

Deu ser una petita tempesta, diem… Afluixa i sortim a fer la visita.

torre al costat de l'entrada est

Entrem a la ciutat i després de fer uns escassos 100 metres,  ens torna a caure un tromba d'aigua, para aviat però i seguim la vista.

Carrer principal. Bona part ha estat reconstruït, després de la guerra. Ens sobten les entrades rodones de les tendes, no sembla massa medieval, tot plegat… 

La ciutat vella de Dubròvnik manté una de les millors ciutats emmurallades de la mediterrània i és patrimoni de la humanitat. El conjunt és impressionant i en general molt ben conservat, de fet, veiem moltes zones en "reformes", anem passejant i esquivant la pluja…

El port, també emmurallat, hi ha barquetes per visitar les illes pròximes i veure la ciutat des del mar, però avui no treballen pel mal temps.

Vista des del port, els núvols són a tocar de les teulades i campanars

Voltem la ciutat per fora, no entrem a la visita típica que passa per damunt de les muralles, ja que si apreta a ploure no tindrem on aixoplugar-nos i ja hem fet prou el peix, avui.

La Tona vetllant el pont llevadís

L'entrada oest, amb el port i la ciutat darrera.

Sortim de les muralles per fer un cafè (a dins els preus són prohibitius) i veure la ciutat des de fora, la voregem fins a la part superior i tornem a entrar, ens hem estalviat un munt d'escales!

Un dels molts carrerons que travessen la ciutat, des del carrer principal cap a la part de muntanya.

Vista de la ciutat des de la part alta.

Baixant fins al centre.

Tornem a la zona baixa i ens tornem a fixar amb les feines de "restauració"… com pot ser que la restauració consisteixi a tapar escuts i figures amb murs de pedra?

Això no sembla que tingui gaire sentit, oi? Patrimoni de la humanitat i els permeten fer això?

Ens posem a xafardejar i anem trobant altres coses sospitoses… Entrades de les tendes rodones i totes iguals, fluorescents integrats a la pedra… fins que, descobrim que la "restauració" és de cartró pedra!

Toqueteixo, poso els dits per darrera el decorat i immediatament m'apareix un guarda de seguretat!

Els nous murs són de cartró pedra, molt ben fets, això sí.

Les entrades de les tendes son sorprenents i semblen ben poc medievals, però amb botonets i llumetes?

La font principal, on hauríem de veure cavallers i sants, però està tot tapat i ple de fluorescents.

Després de renyar-me, podem parlar amb el guarda… Us donem una primícia!

Aviat sembla que es rodarà a Dubròvnik la propera entrega de… La guerra de les galàxies! Em enganxat la visita just quan estan muntant els decorats! Bé, ja sabeu d'on seran les imatges d'aquella ciutat arqueo-futurísta d'algun planeta rebel llunyà!

Al sortir de les muralles, veiem que la tempesta no va de broma, el mar s'ha encabritat i els núvols segueixen baixant i ennegrint-se. Decidim anar tirant cap al sur, ja que ens espera una carretereta costera estreta i revirada.

Onades a Dubrovnik, impactants.

Fem carretera i ens acompanya un xàfec important! Poca visibilitat, petites inundacions i cortines d'aigua constant. Anem circulant veient només el paisatge més immediat. Ens dirigim a Kotor, ja a Montenegro, però abans encara entrarem a Bòsnia, a una petita franja de escassos 15 Km que li han cedit per poder tenir accés al mar. Aprofitem per fer benzina, per dir que hi hem estat i seguim el camí.

Al Viquipèdia, hem llegit que kotor, una altre ciutat històrica, s'emplaça a un fiord… Ai, la Viquipèdia, està molt bé, però de tant en tant hi trobes grapades com aquesta, oi? Fiord, diu! Si això és a noruega i son valls d'origen glacial… a la mediterrània…

Doncs, no! És ben cert! De fet bona part del camí és entre un mar revirat i uns penya-segats immensos, a mig quilòmetre de la costa la muntanya puja fins a 1.000 i 1.300m, quan els núvols ens deixen, sempre veiem neu al capdamunt, i espectaculars cascades de centenars de metres, que de tant en tant creuen la carretera.

A 45 Km de Kotor, ens endinsem a una impressionant vall glacial. L'hem de vorejar, però en línia recte Kotor no està ni a 10 Km. espectacular.

Sota les cortines d'aigua, divisem una illeta amb un convent que havíem visitat fa 36 anys. Aquí hi ha una història divertida que implica unes calces, vàries monges de més de 70 anys i ma germana, però li haureu de preguntar a ella…

L'illa de les calces. Sembla pràcticament inundada per la mala mar. Al fons, les parets del fiord, on s'intueix neu a les capçaleres.

Arribem a Kotor amb ple diluvi (de fet, recordareu que és quan es comença a parlar de les inundacions als camps de refugiats de sirians a Grècia… de fet és el mateix front "ciclogènic" que abasta pràcticament tots els Balcans, i si, l'arrossegarem dies.  De fet, m'avanço, a Grècia sol ploure uns 50 l/m2 al mes de març, però hem vist com molts dies ha plogut més que això en un sol dia…). Aquí no tenim mòbil (bé, si però no entra al roaming econòmic) i només de anar a la oficina de turisme acabo moll com un pop. Trobem un allotjament, un apartament molt bonic, amb bones vistes quan no hi ha núvols i esperem que amaini per visitar la ciutat vella… no amaina però i ens quedem a casa calentons, assecant la roba mullada.

Vistes des de l'apartament, uns escassos 10 minuts que clareja. Kotor és al fons d'un immens port natural, com es veu al mapa.

Les parets glacials sobre l'apartament. Un 1.200 m d'alçada, hi ha neu i s'intueixen les cascades.

L'apartament, molt cuco, hi passem la tarda i la nit, no hi ha gaires ganes de sortir a fer l'ànec.

Sopem i ens passem el vespre i la nit sentint com plou a bots i barrals i trona com si s'hagués d'acabar el món. Impressionant. Ens plantegem quin camí hem de seguir demà…