14 de març Atenes

Ens despertem al gran pis d’Atenes, mandregem, llegim i us escric alguna cosa al bloc que ja portem varis dies de retard i s’acumula la feina.

Plovisqueja, però poc i a estones. La Tona surt a comprar esmorzar, i entre una cosa i l’altre no sortim del pis fins passades les 12, anem a buscar el metro a Victoria station –sí, no ens hem equivocat de ciutat, no, però ho escriuen βικτωρια–, que ens queda a menys de dues cantonades i anem fins a la parada de l’Acròpolis, només són tres parades, però hem de fer un petit transbord.

Pugem pels carrers que duen a l’Acròpolis, passem per la vora del teatre i quan arribem a l’entrada, veiem que tanquen a les tres i ja són quasi les dues, així que decidim que ja farem la visita demà, venint amb més temps, i tornem a baixar cap al centre…

Exterior del teatre de l'Acròpolis, amb el Partenó al fons.

Ens encaminem cap al centre d’Atenes, a la famosa plaça Sintagma, que ens queda a uns dos kilòmetres d’aquí. Zigzaguegem per carrerons plens de tendes de souvenirs i  restaurants per a turistes, que no estan ni molt menys plens. Cada dues cantonades i mitja ensopeguem amb unes restes d’un temple o unes runes a mig excavar, tot i que això a aquestes alçades ja ens sorprèn poc. Solars convertits en pàrquings, placetes i algun que altre sense sostre que dorm al carrer.

Restaurants cuinant al carrer…

Entre altres souvenirs, esponges naturals.

Al cap d’una estona, decidim que podem fer un bon dinar i busquem a la guia recomanacions de tabernes a la zona. N’hi ha vàries de econòmiques entre nosaltres i la plaça Sintagma… A la primera que anem, la trobem tancada, però a la segona tenim sort i té bona pinta.

Cuina ínfima i dues taules al local, algun localet aïllat del costat on tenen més taules interiors, i on amb prou feines hi caben les cadires i tauletes a fora on ens decidim a assentar-nos –No és pas per poder fumar jo, ja que des del primer local a Grècia, ja vàrem veure que aquí una cosa són les normes i l’altre les accions… No vaig pensar a fer-ne la foto, però al primer bar que vàrem entrar a Tessalònica, cada taula tenia un cartellet metàl·lic molt bufó de prohibit fumar, però… amb el cendrer al costat! De fet fumava fins i tot l’apuntador, en aquest cas les cambreres, això és extensiu a anar amb moto sense casc, aparcar en quarta fila o on posa ni aparcar ni estacionar, avançar amb doble línia continua i un llarg etcètera–.

La noia parla anglès i preguntem si tenen algun plat amb albergínia, però es veu que avui no… tot i això ens entaulem.

L'espera, menjant el pa.

Amanida, gambots i bacallà amb salsa…

Sembla que hi ha gana (són quarts de cinc).

Les restes, no hem deixat ni el pa.

Al marxar del local, veiem la llista de preus i ens crida l’atenció com es diu en grec! TIMOKATAΛΟΓΟΣ, literalment catàleg de “timos”!

La prova, literalment, TIMOCATALOGOS

No és el cas d’aquesta taberna, on els preus són raonables, però pot definir bastant bé alguns preus que hem anat trobant (3,5€ un cafè amb llet als museus, per exemple). Mentre ens quedem amb el dubte de si hem incorporat el concepte “timo” de turistes recents o ja ens ve de l’època d’Empúries, fem el cafè i seguim passejant fins a la plaça Sintagma, que està a unes escasses 3 cantonades…

Tothom ens ha dit que s’ha de visitar la plaça Sintagma, però és dissabte a la tarda i no hi veiem massa més que embussos de trànsit i grans corrues de taxis grocs esperant clientela (la guia dedica més d’una plana a prevenir de les estafes més freqüents esperables dels taxistes atenencs).

Taxista esperant la presa.

Al fons, darrera l'escalinata, el parlament.

Ve a ser una plaça Catalunya, amb el parlament al fons, dalt d’unes grans escalinates, i és el lloc predilecte per a tot tipus de manifestacions, però avui devem haver enganxat un dels pocs dies en que no n’hi ha cap convocada… Als carrerons del costat hi ha multitud de bars, cafès i tabernes –Si, aquí cada cosa té el seu local, és casi impossible un cafè on et posin una cervesa (si que tenen, però uzó), un bar on tinguin una cafetera o una taberna amb barra–, com la que hem dinat, i sol haver-hi molta vida nocturna, però comença a ploure, l’aire és fred i decidim agafar el metro i tornar al barri. Hem de pair el dinar, demà hem de canviar de pis, volem anar d’hora per visitar l’Acròpolis, així que anem cap al pis i sortim a comprar alguna cosa per a sopar.

Ja llegim bastant bé el grec, i més o menys sabem pronunciar-lo, moltes arrels són similars, però sovint tenen un sentit més o menys diferent, i entendre’l ja és tot un altre tema. De fet, navegadors que ens han funcionat bé durant tot el viatge, tenen grans problemes per a trobar els llocs i adreces aquí, entre el grec i la transcripció fonètica a l’abecedari llatí, que cadascú fa una mica com vol… Això sumat a les diferents terminacions i declinacions gregues!

Va, un posem un exercici, ho podeu llegir?

Πηξαμανδyρριεζ