Ens llevem amb el sol a pocs kilòmetres del parc de Plitvice, a un apartament molt acollidor, i preparem els trastos per anar d'excursió.
 |
| Sortida del sol al pati de l'apartament. |
 |
| Passeig matinal. |
El parc és un gran sistema kàrstic amb un fotimer de llacs, que van variant en funció de la formació de roca calcària per part d'algues i bacteris que precipiten els carbonats i la dissolució per part de l'aigua.
S'hi acostuma a anar a l'estiu, però fer l'excursió amb tot nevat promet. En arribar, però veiem que els camins, més que nevats estan gelats de neu trepitjada i despés d'un ensurt amb el gel i la mare, decidim que ella es quedarà llegint a la cafeteria i jo faré l'excursió sol.
A les 9 agafo camí i entro al parc, pràcticament només hi ha una sola ruta oberta, ja que hi ha forts pendents i han tallat molts camins pel gel i jo tampoc duc grampons. El primer tram passa per la part alta, a la vora d'un barranc, on al fons es veuen els diferents llacs i cascades
 |
| Des del camí superior. |
El camí és una autèntica pista de gel, vaig trampejant, mirant de trepitjar neu, per evitar les patinades. Aviat em començo a trobar altres visitants, que passegen per allà com si fossin les rambles, relliscant i passant pel mig del gel, txecs, alemans i carretades de coreans abocats amb autobús.
Si la selecció natural funciona, el fons del barranc deu ser un autèntic acumul de coreanes de mitjana edat estimbades… deu ser un problema ecològic pel parc, ja que la zona és oligotròfica i no sé ben bé com respondrà a aquesta sobrecàrrega de matèria orgànica!
 |
| Grup de coreanes, fent fotos i jugant a la vora del barranc. Van amb sabatetes de carrer i algunes duen els mitjons posats per fora a mode de "grampons". Observo algun peu despullat amb tonalitats vermelles, tirant a liles, en plè procés de congelació. D'on les treuen? |
 |
| Les vistes són espectaculars, entre neu, aigua i rius gelats. |
 |
| Una de les moltes cascades del fons de la vall. |
Deixo la part superior, i ja sol baixo per caminets fins al fons de la vall, a tocar de l'aigua. per aquí no hi ha passat gairebé ningú, pel que hi ha molt menys gel i neu tova. Vorejant un gran llac, arribo a un embarcador, on arriba un barquet que travessa el llac. Com no, és plè amb uns 50 coreans (i no són els únics! a les 10 del maté potser hi ha 5 o 6 autocars plens).
Les aigües son cristal·lines, o pristines, que en diuen. m'afegeixo als coreans de la barqueta i remuntem el llac cap a l'altre entrada del parc.
 |
| El llac des de l'embarcador |
 |
| Una de les cascades que alimenten el llac |
 |
| Les planes interiors de Croàcia. |
La carretera (ahir en vàrem fer un tros, però ja era fosc), travessa el parc i s'obra a una gran plana vorejada de muntanyes. A la dreta, la "litoral", corulla de neu i a l'esquerra la interior, on és el parc, també ben nevada, però no tant. Baixem fins a la costa amb bona carretera i seguim fins a Dubròvnik, on hi arribem que ja fosqueja.
 |
| La costa, a la vora de Zadar |
La carretera, molt maca a la que arribem a la costa, va resseguint aquesta. Ara, això dels Balcans, és una terra ben rebregada! Tant orogràficament com pel què fa als pobles que l'habiten.
 |
| Vista de la ciutat des del pont nou que han fet, que ens estalvia alguns kilòmetres |
Després d'un petit incident amb un primer allotjament, en trobem un altre al costat del centre. Ens instal·lem, sopem i sortim a donar un volt pel port de la ciutat.
En tornar a casa, ens posem a dormir per visitar la ciutat vella emmurallada, patrimoni de la humanitat i de la federació interestel·lar, però això ja és una altre història i us l'explicarem demà…
Per cert, hem entrat a Bòsnia Hercegovina! Uns escassos 15 Km que tenen de costa, però hi hem entrat… per certificar-ho, hem parat a posar benzina al cotxe.
Possiblement pecaré de pesada, però no em puc estar de fe-vos saber que estic gaudint molt del vostre recorregut!
ResponElimina