9 de març Tessalònica

Avui tenim poques coses a explicar-vos…

Des d’ahir al vespre ha tornat a ploure amb força i la cosa no afluixa, sortim al carrer per fer un cafè i el primer que veiem és la calçada convertida en un petit riu.

Al matí el carrer està convertit en un autèntic riu. Al migdia afluixarà, però no para de ploure

Anem a comprar i una estona que plou menys, la Tona aprofita per fer un volt pel centre i comprar un parell de coses per l’Adrià i el Pau. Jo no estic d’humor, amb tanta pluja i aprofito per descansar i llegir.

Dinem i migdiada.

Quan comença a fosquejar, deixa de ploure una estona i aprofitem per baixar caminant fins al port, passant per una antiga àgora romana, i d’aquí per la costa fins a la torre blanca. Tornem cap al apartament per preparar el sopar i de camí enllà, agafem carrerons més apartats del centre.

Part de l'àgora romana, ocupa unes quatre mançanes  i ens la trobem per sorpresa al costat de casa.

Gran plaça al costat del port. El què més abunda a la ciutat són les pastisseries, amb milers de dolços (molts i molt dolços) diferents, en part per la llarga presència otomana. 

La vora del port, amb la torre blanca al fons, primer cop que veiem l'Egeu de la vora!

Al tombar una cantonada trobem una manifestació amb gent de pinta tipus cupaire, no arriben a 80, caminen ràpid i en silenci, amb una sola pancarta al davant. Quan mirem de llegir-la, criden tres o quatre cops una consigna i segueixen a bon pas. Ha estat tant ràpid que no hem atinat ni a preguntar-los sobre què era la manifestació.

A places grans veiem grups de policia antidisturbis, vora la manifestació cap, tot plegat sembla per ambdós cantons que ja tenen una certa rutina i cadascú ja té clar el seu lloc.

Trobem un cafè amb pòsters de teatre i hi fem una cervesa… una noia ens dona conversa i ràpidament derivem a la política, compartim algunes coses, però no pas tot.

Ens adonem que Grècia és un país car, no som a cap lloc especialment turístic i molts preus del supermercat son clarament més cars que a casa, també una cervesa o l’allotjament, i acostumats als preus dels Balcans, encara ens queda més clar.

Demà seguirem camí, avui ha estat bàsicament una pausa i una aclimatació a aquest nou país.